Maius Central: Josep Lluís Berral García a.k.a. "El Pitiflí", 2018.
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 3.0 License.

August 11, 2005

Kyoto és com Sants, però amb més Japonesos

Categoria: Viatge 2005 al Japó — Autor: El Pitiflí @ 1:03 pm

—————————————————————-
Dia 11 – Lost in Kyoto
—————————————————————-

-Catalunya es arreu del mon: Arribem a Kyoto i resulta que tothom es catala. A l’hotel trobem gent d’Igualada, Barcelona, i altra gent a qui no vam preguntar. Tothom ens enten si parlem en catala!

Cartell en Catala!

-A la recerda de la Sortida: Cal destacar de Kyoto que l’estacio de tren ocupa tota la ciutat, pero per sota. Ens perdem pels passadissos diverses vegades intentant trobar la sortida que dona a l’hotel, i acabem visitant tot Kyoto d’un sol cop.

-Il.luminacio Gastronomica: Abans de tot, i per evitar que em titllin de Conservador Culinari i encara pitjor, de Yanki, fare certs aclariments sobre el menjar al Japo:

> Hi ha dos tipus de formes o maneres de menjar al Japo:

1 – El menjar de Gala: Es aquell menjar que es menja als llocs tradicionals o de gent que es creu important i va de ‘folk’ per la vida. Aquest menjar consisteix en omplir una safata de platets petits i bols petits, i tot seguit omplir (si es que es pot dir aixi) els platetx amb trossos de peix i trossos de verdura (no s’hi val de posar-hi el peix ni la verdura sencers dins els plats). Un cop servit tot plegat, es procura menjar amb tota la ceremonialitat del mon.

Requeriments: Paciencia, diners (o hipotecar la casa), i una capsa de galetes.

2 – El menjar de Tasca: Es aquell menjar en que tu demanes una cosa i et porten un bol gegant ple del que has demanat.

Requeriments: Quatre rals.

Tornant al Bloc, podem dir que despres d’estar dies menjant del primer tipus de menjar, hem arribat a Kyoto on hem trobat del segon. Per fi podem menjar com Deu mana!!!!!!!!!!!!!!!!

Hem anat a un restaurant i hem demanat la carta tres vegades. Un avi molt minyet que era el que feia els fideus s’ha quedat flipant! (Era un d’aquells restaurants tipics [que no tradicional] on et fan un dinar de pressa i molt bo!)

Mes tard, anant a un cafe hem tastat les tipiques creps (o ‘tortitas’) dolces amb gelat i xocolata! (La cambrera es mona, tot i que el jefe la te molt a ratlla per a que no tracti gaire amb els clients [mala gent hi ha arreu])

Un dinar com Deu mana! (tot i que no hi es tot…)

+————————————————————————-+
Annex:

-Yukatas: Ens vam descuidar per posar una fotografia del dia que vam anar als banys termals de Takayama.

Venint dels banys…

• • •

No hi ha comentaris »

No hi ha comentaris encara.

Comentaris RSSTrackBack URI

Posa un comentari

Powered by: WordPress Sharepoint-Like Theme: ADMIN-BG