Maius Central: Josep Lluís Berral García a.k.a. "El Pitiflí", 2018.
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 3.0 License.

August 14, 2005

Buscant per Takarazuka

Categoria: Viatge 2005 al Japó — Autor: El Pitiflí @ 10:11 pm

—————————————————————-
Dia 14 – Where is Tezuka?
—————————————————————-

-Es de franc: Avui toca visitar el museu del gran creador del Manga: Osamu Tezuka! Despres de fer una volta de quatre hores per la ciutat de Takarazuka i afores (hem fet quilometres com per alicatar dos habitacions i una cuina) ens adonem que hem passat per davant del museu just sortir de l’estacio. (Ha valgut la pena, ja que per els confins de la ciutat he trobat el darrer comic de Lamu [by El Pitifli])

AstroBoy!

Estem molt cansats de caminar per tot arreu tenint les coses al costat sense saber-ho…

• • •

August 13, 2005

Quin bloc més Kyoto…

Categoria: Viatge 2005 al Japó — Autor: El Pitiflí @ 6:09 am

—————————————————————-
Dia 13 – De botigues Tradicionals i no tant
—————————————————————-

-Katana!: De ruta pels temples trobem les botigues de records tradicionals. El Guillem es troba amb Hattori Hanzo i li diu ‘Quiero una Katana’ (Trigara un mes)

Un dels Temples enmig de les botigues

-Animate: Passegem per el barri comercial de Kyoto on trobem tot el que un mangaka voldria tenir a la tauleta de nit. Despres de deixar els darrers centims en comics i en merxandatge comprem la bandana de Naruto i altres coses. (Hi ha de tot! Es molt gran!!!!!!!!!!!!!)

Pitifli Naruto
Guillem Naruto
[El Maiol es nega a posar la seva foto amb la bandana]

-Estacio: Seguim fent el cafre per l’estacio de Kyoto.

Foto de la senyora de l’estacio

• • •

August 12, 2005

Sé que tu ets Budda, però quí sóc jo?

Categoria: Viatge 2005 al Japó — Autor: El Pitiflí @ 4:06 am

—————————————————————-
Dia 12 – Preguem!!!
—————————————————————-

-Temples: Fem la ruta dels temples i d’un jardi Zen on descobrim que el sentit de la vida es 43. Despres de pregar diverses vegades i que ens fumin completament d’encens hem assolit la iluminacio de Buddha, tot i que d’entrada ja sabiem que Buddha no es mes que el maiol disfressat.

-Kabuki: Per dinar, seguim dins la iluminacio gastronomica, i dinem en un restaurant amb moltes fotos de Kabukis. (El Kabuki es el teatre tradicional del Japo, on gent amb la cara pintada de blanc i vestits molt amples fan gestos i reciten poemes i formules elegants)

Restaurant Kabuki

• • •

August 11, 2005

Kyoto és com Sants, però amb més Japonesos

Categoria: Viatge 2005 al Japó — Autor: El Pitiflí @ 1:03 pm

—————————————————————-
Dia 11 – Lost in Kyoto
—————————————————————-

-Catalunya es arreu del mon: Arribem a Kyoto i resulta que tothom es catala. A l’hotel trobem gent d’Igualada, Barcelona, i altra gent a qui no vam preguntar. Tothom ens enten si parlem en catala!

Cartell en Catala!

-A la recerda de la Sortida: Cal destacar de Kyoto que l’estacio de tren ocupa tota la ciutat, pero per sota. Ens perdem pels passadissos diverses vegades intentant trobar la sortida que dona a l’hotel, i acabem visitant tot Kyoto d’un sol cop.

-Il.luminacio Gastronomica: Abans de tot, i per evitar que em titllin de Conservador Culinari i encara pitjor, de Yanki, fare certs aclariments sobre el menjar al Japo:

> Hi ha dos tipus de formes o maneres de menjar al Japo:

1 – El menjar de Gala: Es aquell menjar que es menja als llocs tradicionals o de gent que es creu important i va de ‘folk’ per la vida. Aquest menjar consisteix en omplir una safata de platets petits i bols petits, i tot seguit omplir (si es que es pot dir aixi) els platetx amb trossos de peix i trossos de verdura (no s’hi val de posar-hi el peix ni la verdura sencers dins els plats). Un cop servit tot plegat, es procura menjar amb tota la ceremonialitat del mon.

Requeriments: Paciencia, diners (o hipotecar la casa), i una capsa de galetes.

2 – El menjar de Tasca: Es aquell menjar en que tu demanes una cosa i et porten un bol gegant ple del que has demanat.

Requeriments: Quatre rals.

Tornant al Bloc, podem dir que despres d’estar dies menjant del primer tipus de menjar, hem arribat a Kyoto on hem trobat del segon. Per fi podem menjar com Deu mana!!!!!!!!!!!!!!!!

Hem anat a un restaurant i hem demanat la carta tres vegades. Un avi molt minyet que era el que feia els fideus s’ha quedat flipant! (Era un d’aquells restaurants tipics [que no tradicional] on et fan un dinar de pressa i molt bo!)

Mes tard, anant a un cafe hem tastat les tipiques creps (o ‘tortitas’) dolces amb gelat i xocolata! (La cambrera es mona, tot i que el jefe la te molt a ratlla per a que no tracti gaire amb els clients [mala gent hi ha arreu])

Un dinar com Deu mana! (tot i que no hi es tot…)

+————————————————————————-+
Annex:

-Yukatas: Ens vam descuidar per posar una fotografia del dia que vam anar als banys termals de Takayama.

Venint dels banys…

• • •

August 10, 2005

No hi ha boira a Kanazawa

Categoria: Viatge 2005 al Japó — Autor: El Pitiflí @ 10:00 pm

—————————————————————-
Dia 10 – Viatge a Kanazawa
—————————————————————-

-No hi ha boira, ni hi ha res: Despres de passar uns dies a Takayama (concretament 2) anem a Kanazawa, i no hi trobem res. L’unica cosa que trobem es un castell, que resulta que es buit i es de fusta.

• • •
Next Page »
Powered by: WordPress Sharepoint-Like Theme: ADMIN-BG