Atlanta 2010, Dia 4
Coses de ser català
Baixo al bar de l’hotel i em demano un cafè un una cookie. Un cop em dona la cambrera el cafè i la cookie, al treure els diners em diu que no, que “ja està ot fet”. Suposo que cal pagar després o que em passarà la factura, i vaig a una taula a prendre’m el cafè i la galeta.
Al acaba, vaig a la barra a pagar i em pregunten:
- Vols pagar?
- Mmmm… si?
- I com és que vols pagar?
- … … m’he pres un cafè i una cookie, i no ho he pagat.
- I dius que ho vols pagar?
- … suposo. M’he pres unes coses i bé he de pagar-les, no?
- Però no ho has de pagar!
- ¿?¿?¿? I això?
- La primera vegada és de franc. Ja pagaràs la propera vegada!
- Ah! Així que aquest cop tot és de franc, llavors. Puc marxar així, entenc.
- Si. Tu ets feliç?
- Si, soc feliç!
- Doncs ja està!
Catalanitat numero 1: No som garrepes, sinó justos en tots els pagaments.
Catalanitat numero 2: …hi haurà una segona vegada?
Diumenge 25, dia 4
Avui és dia de tornada a Barcelona. Preparo l’equipatge centrant-me en que l’ampolla promocional de Coca-Cola que hi ha dins no es trenqui, s’obri, o li passi res (Putes restriccions de seguretat per a l’equipatge de mà…).
A veure quines noves aventures passo en els security checks aquest cop…