Reunits tots els sospitosos al vagó restaurant, l’inspector va començar amb l’explicació dels fets:
-”És evident, que cap de vostés va poder fer-ho mentre tots apunten la coartada d’un dels altres. Però és del cert, que qui el va matar va ser algú que encara segueix al tren”
-”¿Vol dir que hi ha algú més, aquí, tret de nosaltres i vosté?”
-”No! Vull dir que, o no ha estat ningú, o passem a la darrera opció” – I es va dirigir al paio alt amb ulleres. – “Vosté va ser qui li va donar el primer cop. En rebre l’impacte, la víctima es va despertar, però de seguida la va silenciar.”
-”Però jo era amb el meu company, en aquell moment, i ell era fora a la terrassa”. – Digué el paio alt amb ulleres.
-”Certament! Però va ser el seu company, qui en entrar de la terrassa duia a la ma el pal amb que van estabornir la víctima per segon cop.”
-”El senyor president pot confirmar que jo era a fora.” – afirmà el segon.
-”També és cert, però jo també ho afirmaria si hagués agafat després de vosté el pal i hagués colpejat la víctima. No! No m’ho digui” – va dir en veure que el senyor president estava a punt de replicar-li – “Vosté estava en aquell moment amb la seva acompanyant, i eren vigilats de prop per el reporter, el corrector i el negociador, que estaven a la mateixa estança del president de la competència.”
S’aclarí la gola.
-”I eus aquí on encaixa tot. Després de que el segon portés la vara, cadascun de vostés va passar, en torn ordenat, a prendre el pal i colpejar la víctima. No podem definir un culpable perquè tots vostés son culpables. Cadascun de vostés va afegir el seu toc a l’assassinat.” – Somrigué el detectiu. – “I per tant, el cas queda tancat. Poden marxar, senyors i senyora. Molt de gust”
L’inspector va marxar del vagó restaurant tot satisfet, sabent que el misteri d’aquell assassinat al tret estava resolt satisfactòriament.
http://www.youtube.com/watch?v=x_GYNMhxtCY&mode=related&search=