Segons la Wikipèdia, la tecnocràcia és aquell sistema de govern basat en l’eficàcia per sobre la moral, on tots els governants tenen una titulació “tècnica”.
Tecnocràcia seria si els enginyers dominessim el món. Un sistema basat en normes sobre l’eficiència i l’eficàcia, on tot fós funcional. Una bona forma de dominar el món és ser l’Enginyer Major.
Dins la tecnocràcia tenim diversos factors a tenir en compte, el primer és l’ad-hoc. Cada cosa estaria feta per un motiu i funcionaria sempre que fos rentable la diferència entre aquest motiu i el seu cost. Evidentment ens trobem que hem d’eliminar tota norma moral, o ètica. Hem de plantejar que tot avenç és perque econòmicament és rentable (”econòmicament” significa plantejar la diferència de recursos disponibles i recursos a disposar posteriorment).
També hem de tenir en compte que en un sistema tecnocràtic, tota oposició és facilment contrastada, acceptada o rebutjada ja que tota decisió serà avaluable, i per tant, mesurable dins un barem específic o una escala definida (que no pas una escala moral).
Així doncs, tenim que una bona forma de dominar el món és establint un sistema tecnocràtic, on la direcció sigui presa per gent capaç d’avaluar tot sistema, sense prejudicis morals o ideològics. Necessitem un líder, un Gran Enginyer, que dirigeixi el rumb de tota avaluació. Després, tot d’enginyers s’encarregaran de tots els càrrecs importants i de prendre decisions. Els buròcrates s’encarregaran del sistema governamental i de les comunicacións i instàncies, fent eficient un sistema de control de les pròpies institucions.
S’establiran uns sistemes de mesura que indiquin clarament els objectius a aconseguir a cada etapa de la progressió de l’Estat. Factors poden ser la “felicitat ciutadana”, “la disponibilitat de recursos”, o “la dominació d’altres territoris”.
La població serà controlada per la raó. Tota persona haurà de ser instruida en un àmbit tècnic, que vagi desde les arts més elementals fins a la ciència més intrincada. No es discriminarà a la gent per oficis, i cada ofici tindrà poder de decisió en cas de debatir-se un problema sobre el qual tenen domini de coneixement. Tot ofici serà tingut en compte, tret dels advocats, els banquers i els agents immobiliaris, que seran desterrats del mon, o obligats a buscar-se una feina socialment productiva de veritat.
La justícia es basarà en varems d’efectivitat, o de “deficitat”. Els càstics seran imposats segons el nivell de entorpiment del sistema causat pels culpables. En cas de ser un error involuntari es plantejarà que la persona no és apte pel càrrec, o se li donarà una segona oportunitat amb més material de suport per a garantir que tals errors no es tornin a repetir.
Els bens seran repartits entre la població d’una manera que la producció d’aquesta segueixi el seu curs eficient segons els objectius establerts. Una persona tindrà el dret d’acumular bens sempre que aquesta acumulació no repercuteixi sobre els objectius fixats. Tanmateix, una persona sempre que sigui considerada útil per al sistema, el sistema s’encarregarà de la supervivència d’aquesta. (Aqui ens plantejem el problema de persones “inservibles” i, al apel·lar a la no-moral, es pot considerar “el·liminable”)
El principal problema que ens trobarem al iniciar un procés tecnocràtic és el fet que moltes de les decisions que prenguem seran preses a malament per tota la gent que tingui escrúpols. Per exemple, l’eficàcia demana que, si tenim a 50 persones i 10 es moren de gana, si l’objectiu és tenir a tothom alimentat, en cas de plantejar-se més òptim eliminar les persones a alimentar-les, el sistema mana eliminar-les.
L’única manera que un sistema tecnocràtic pur esdevingui humà és establir una sèrie de premises principals que garanteixin els drets humans. Una mena de Tres Lleis de la Robòtica. El problema és que la humanitat, de per si, és ineficient, i per tant, no és possible aplicar una tecnocràcia amb lleis morals.
En conclusió, la Tecnocràcia pot ser molt efectiva a l’hora de mantenir el món dominat. Però això farà que tot es torni tan funcional que potser el sistema funcioni sense el dictador i tot, i un cop al carrer i fora el càrrec, segur que la gent no ho agrairà gaire.
Així doncs, seguim buscant formes de dominar el món.
(L’autor fa explícit de que es tracta tot d’una conya… que hi ha molt borrego que es creu que tot va en sèrio i després prendrem mal…)
