Cal destacar la presencia del nou veïnat del Ricken, amb un avi que amenaça de trucar a la policia en nom d’altres veïns, i d’un detectiu paquistanés que ens observava desde la seva finestra amb persiana.

Aquí, unes quantes fotos preses amb la instant-fuji de Mike:

En acabat, partides a l’UNO amb les normes del Will (es pot tirar el que sigui, quan sigui, no importa res més).

El vol cap a Philadelphia es retrassa 2 hores per mal temps, i perdo el vol cap a Barcelona. La companyia US Airways es nega a pagar-me un hotel i el sopar, i diuen que com és culpa del temps ells es renten les mans.

Dilluns 26, dia 5

Ja que estic atrapat un dia a Filadèlfia, aprofito per a visitar la ciutat. Detalls de Filadèlfia:

• Es pot veure el saló de la Independència i la campana de la Llibertat (i tot de coses relacionades amb la revolució americana).
• Tret dels edificis històrics, és una ciutat molt americànament normal. No hi ha molt a veure.

Dimarts 27, dia 6

Ja he arribat a casa…

Baixo al bar de l’hotel i em demano un cafè un una cookie. Un cop em dona la cambrera el cafè i la cookie, al treure els diners em diu que no, que “ja està ot fet”. Suposo que cal pagar després o que em passarà la factura, i vaig a una taula a prendre’m el cafè i la galeta.

Al acaba, vaig a la barra a pagar i em pregunten:
- Vols pagar?
- Mmmm… si?
- I com és que vols pagar?
- … … m’he pres un cafè i una cookie, i no ho he pagat.
- I dius que ho vols pagar?
- … suposo. M’he pres unes coses i bé he de pagar-les, no?
- Però no ho has de pagar!
- ¿?¿?¿? I això?
- La primera vegada és de franc. Ja pagaràs la propera vegada!
- Ah! Així que aquest cop tot és de franc, llavors. Puc marxar així, entenc.
- Si. Tu ets feliç?
- Si, soc feliç!
- Doncs ja està!

Catalanitat numero 1: No som garrepes, sinó justos en tots els pagaments.
Catalanitat numero 2: …hi haurà una segona vegada?

Diumenge 25, dia 4

Avui és dia de tornada a Barcelona. Preparo l’equipatge centrant-me en que l’ampolla promocional de Coca-Cola que hi ha dins no es trenqui, s’obri, o li passi res (Putes restriccions de seguretat per a l’equipatge de mà…).

A veure quines noves aventures passo en els security checks aquest cop…

Avuí, que ja s’ha acabat el congrés, és dia de visites per Atlanta (Tot i que plou i està tot molt tapat). Marxo primer a la casa de la Coca-Cola:

Detalls de la casa de la Coca-Cola:

• Et posen tots els vídeos i spots de Coca-Cola més importants.
• Pots tastar de gratis els productes Coca-Cola del mon.
• Et pots fer una foto amb l’ós de la Coca-Cola (o d’un home disfressat de Ós de la Coca-Cola).
• La tenda de merchanidising és quasi tan gran com el museu.

Per dinar recorro el downtown i tot és del mateix pal. Finalment trio un lloc perque al apropar-me a la porta sento que dins està sonant Rick Astley “Never Gonna Give You Up”.  Després de dies menjant només plats de carn, la Caesar Salad entra sola.

Vaig a recórrer Atlanta, tot i estar plovent a tope. Hi ha varis centres comercials a la zona amb una mica de vida:

Detalls del Peachtree Center (Mall):

• Quan arribo està tot el centre ocupat per una convenció de dones negres americanes.
• És com un Mall però aigualit. No és tan gran com semblava. HI ha quatre botigues típiques de centre comercial ianqui.

Detalls del Underground:

• És un centre comercial sota terra, que té la pinta de old town del sud d’estats units.  Molt del pal “Siren’s Alley” de Bioshock 2.
• Hi ha un Burger King que serveix Coca-cola i no Pepsi.

Dia de congrés, moltes sessions concurrents i masses poques presentacions per sessió (i per tant també molt poca gent per cada sessió).

A l’esmorzar tasto un nou cafè d’Starbucks hipercalòric i hiperglucós. Si t’apropes 5 metres a la tassa et pots tornar diabètic.

Després de dinar marxo a donar una volta a peu per Atlanta. Detalls:
- La gent no passeja pels carrers. Tothom va en cotxe.
- Això fa que no hi hagi botigues tret del pròpi centre de la ciutat (plaça de l’ajuntament i voltants).
- És tan extrany el paesejar pels carrers que no és estrany saludar-se quan et creues amb un altre vianant.
- Al centre de la ciutat hi ha la Georgia State i la Georgia Tech. Al voltant dels edificis és plè de restaurants, bars, botigues vàries, … gran diferència amb el Campus Nord.
- Al carrer hi ha estudiants demanant diners per a finançar les gamberrades de la seva fraternitat.

Divendres 23, Dia 2

Dia de workshops. Presento la feina en el moment de màxima afluència (10 persones), i per cada presentació marxa una persona. A la darrera presentació estem el speaker, el session chair i jo sols. En acabat ens anem de birres.

Sopo al Hard Rock cafè, que és lo més barat de la ciutat per a sopar.

Surto a les 10h cap Atlanta, passant per Philadelphia, per tal d’assistir a un workshop i presentar un treball del que soc segon autor. Durant el viatge vaig trobant coses:

Coses de Philadelphia:

• El border policeman de la meva cua ens fa esperar 2 hores a la cua, despatxant a una persona per cada 5 de les altres cues. Finalment, la gent de la meva cua acabem sent els últims en ser atesos un cop buidada la terminal d’entrada després de 2 hores de vols que arriben. l final, una noia del control m’envia a una de les cues que fa estona s’ha buidat, i passo en un moment. El policia va de bon rotllo i molt correcte.
• Tots els assecadors de mans de l’aeroport de PHI tenen una enganxina de “Push Button, Receive Bacon”. Algú ha dedicat estona a enganxar les pegatines de 4chan. (No és qüestió de fer fotos al lavabo, però he estat temptat, per a que quedés constància)
• Trobo els dobles americans del Samoan i de 2D. El de 2D va uniformat de pilot. Si trobo el doble de Kescuin faré línia.
• Soc victima dels catxejos aleatoris i errants a l’aeroport. Trien a un “Caballero Tejano del club del duelo”, a un home negre, i al petat que fa cara d’haver estat 9 hores assegut dins un petardo amb ales (jo).

Coses d’Atlanta:

• Arribo a Atlanta (hotel) a les 8h, que són les 2 a.m. en realitat.
• Al congrés tothom està a mig banquet, quasi arribant a la orgia.
• Marxo a dormir a les 9 p.m. (les 3 a.m. en realitat). Masses emocions per avui.

Agost a Barcelona

Treballant una mica durant mig Agost, per compensar uns dies de vacances al Setembre. (No queda ningú a l’agost aquí a l’Omega)

Ricken BBQ

Barbacoa al terrat de Ca’n Rickenbacker. Carn a la brasa, Cervesa i Patates Xips. Presents Rickenbacker (i senyora), Mike, Guille, Edgar Cantero, m0d, el Pitiflí,  i com a “guests” la gent d’Atropellando una Piña. En aquest moment es va realitzar la confabulació per a que Edgar i Ricken s’apuntessin a Menorca’09.

Fotografies a càrrec de la càmera màgica de Mike.

Setembre i Menorca

Una setmana de vacances a Menorca, en companyia de Will, Mike, Guille, Edgar, Edgar Cantero, Rickenbacker, Keystorm, i amb la visita de Kescuin i Neus com a veïns d’apartament.

Detalls de Menorca:

• Esmorzem ensaïmada i cacaolat cada dia.
• Els MegaPixels van molt buscats.
• Punxem una roda anant a la platja, i cal canviar-la.
• Allà són més “catalans” que la majoria de gent del continent.
• A en Will no li deixen embarcar de tornada la tenda de platja. La duem d’equipatge de mà.

Octubre I – És que això de fer el doctorat és molt dur…

Viatge a Porto, per a assistir a la trobada del grup de recerca LARCA, i al congrés ALT-DS’09.

Detalls importants:

• Portugal no està pas més barat que aquí.
• Respecte la “gent de merda” que hi ha a Espanya, la de Portugal té un +5
• La “macedònia” mola de més.
• Un alemany m’explica les similituds entre Alemanya de l’Oest vs Alemanya de l’Est i Catalunya vs Extremadura, tot anant de birres.
• A l’aeroport hi ha butaques grans (See attached photo…)

Octubre II – Viva la Revolusión

Pos eso…

Novembre i Desembre

Coses que passen el Novembre i Desembre:

• Em compro una XBOX 360, i em passo el BioShock 5 cops en dos mesos.
• Es funda el Cercle Omega, associació d’antics estudiants del Casal de l’Estudiant Campus Nord-UPC.
• Koopa treu un recopilatori de 404 (i hi poso una colaboració!).
• Guille inventa un nom per al nou nus de la bossa del Pa Bimbo i guanya un palé de “Panteras Rosas” (i tinc un malvat pla per a l’ús de les Panteres Roses).
• Muntem una pàgina de GreenIT-Conferences, recollint les conferències sobre GreenComputing que hi ha al mon.
• Ocupem per nadal el Bar Ramon, a 14 euros per persona, acabant amb la cuina.
• …i més coses que aquí no explicaré.

Epíleg

M’he deixat moltes coses, però passats 6 mesos ja no recordo cada petit detall. Els afectats, que afegeixin els detalls als comments…

Sé de bona tinta que la gent de bon cor està llegint aquest text amb Times, i que tot aquell que sigui un mentider o mala persona està llegint ara mateix lletra en Comic Sans. Quedeu advertits, brètols del món!

Festa de Dia
———–

El dia 6 de maig es va fer la Festa de Dia, i com no, desde Revistes CN es van organitzar les activitats de la tarda. Com a activitat a destacar, el concurs de Pokémons Humans. (Jo feia de Profesor Oak)

Esquerra: Concurs Pokémon; Dreta: Guanyadors del Concurs de Pokémon

Detalls de la Festa de Dia:

• Koopa és un Freak que es coneix tots els Pokémon, evolució i nivells inclosos.
• La Festa era plena de noies lleugeres de roba i borratxes (quin exemple per a la joventut!)
• La majoria de noies lleugeres de roba semblaven menors de edat. (Tot i així, Quagmire deia que se les feia a totes, coi de pederasta….)

FestaFIB
——–

El dia 8 de maig va ser la FestaFIB, i Revistes del Campus Nord’s HALL OF FAME vam muntar una paella i graellada, a l’estil que mola.

1 – Preparació de la Paella; 2 – En plena graellada; 3 – Xavito, tot un “person”, amb Will, Nico i Samoano; 4 – Siesta

Detalls de la festaFIB:

• Bravo per la paella muntada per Pedro.
• Teníem orxata de l’orxateria Sirvent.
• També teníem Fino Laina.
• Es van passar per la paella profes inclosos l’”Ugier Chiquitico”.
• De sobre va començar a aparèixer gent del País Basc.
• El sector Revistes vam ocupar tota la part esquerra de la barra, de forma permanent.
• A Koopa el va abordar una noia que venia dels anys vint.

KastefaLANparty
—————

Del 12 al 14 de Juny, Will i jo vam anar a la KastefaLANParty, organitzada pel Benito and Company, a veure quines coses es muntaven, i fer una xerrada sobre Linux.

Benito i la noia de la ReusLANParty (Esquerra), Will provant la Party (Dreta)

Detalls de la Party:

• Hi eren en Tiuf i companyia compartint tot l’Internet.
• En conseqüència, hi havia un home amb tot Internet en una caixa.
• Hi havia Campuseras, però que venien a ser Gamers només que de sexe femení (amb els mateixos vicis i… virtuds?).
• El test friki molt fluix. Will i jo anàvem traient les respostes de seguida que s’anaven formulant.
• Tot i així la Party va estar molt bé. Vam descarregar mig Internet, donat que el teníem tan aprop.

S’Inaugura ElChan, i JRS arriba a 100 tires
————————————–

elchan.org

Panel de Imágenes Ibérico de Pata Negra

Beyond Enemy Lines – July 6th, 2009

ICAC 2009
———

Els dies 15 al 19 de Juny es va celebrar la Conferència en Autonomic Computing, i vaig coneixer en persona, per fí, a en Manish Parashar. De pas vam presentar (bueno, això l’Íñigo) el middleware Emotive Cloud

Íñigo ensenyant l’Emotive Cloud a l’ICAC’09

Sopar de Sant Joan
—————–

Per la revetlla de Sant Joan vam muntar un sopar davant l’Omega, cosa que va costar ja que els de Seguretat de Campus no van deixar de tocar els nassos (gent simpàtica que si algun dia es traiessin el dit del cul farien quelcom de profit per a la societat)

Foto, en general, “canalla”

Proposta de Tesi
—————

Finalment, ahir vaig presentar la Proposta de Tesi (equivalent a l’antic DEA), així que ja soc moralment doctorand.

Ha caigut beca de l’Estat per a poder fer el doctorat durant els propers 4 anys aqui als departaments d’AC i LSI (ho sé, la situació és rara, però estable). Probablement (i jo ho prefereixo) hauré de fer docència, així que prepareu-vos els FIBers que encara us quedin assignatures per fer. (I els no FIBers o FIBers projectistes també, per si de cas!)