Imatges de la ciutat de Nova Iork, l’hotel Waldorf-Astoria, l’avinguda Madison on s’hi feia una desfilada escocesa, el Museu d’Art Modern, més edificis amb estètica art-decó i parafernàlia objectivista (amb estètica pseudo-religiosa, però evocant arts, ciències i oficis), i el Radio City Hall.

Central Park

Central Park vindria a ser com el Turó Parc, amb l’entrada del Parc de la Ciutadella, diversos cops més gran. A l’entrada hi ha tot de carros de cavalls per fer un passeig pel mig del parc, la gent passa allà el dia tombats a la gespa, o dinant a la gespa, jugant a esports diversos donat que hi ha pistes de futbol i beisbol, fent footing per les pistes del voltant, etc. De regal, la casa d’on apareix Goser el Gosarià.

La Plaça de Cristòfol Colom

Tornant de Central Park m’he ficat en un centre comercial una mica pijanders, ja que a l’exterior hi havia un cartell indicant un forn de pa, però ha resultat que el forn era de “disseny” i no tenien menjar normal (barres de pa, croissants, i altres coses bones). El carrer estret que apareix a les fotos sortint de la plaça (per l’esquerra del CNN) és l’avinguda de Broadway.

L’Avinguda de Broadway

Broadway és un carrer estret, i al estar rodejat d’edificis alts encara sembla més estret. Si es baixa l’avinguda s’arriba a la part on son tots els teatres, i a Times Square, la plaça al mig de Broadway. Tot s’ha de dir: Times Square és una punyetera merda. Una plaça petita plena de gent passant, homes oferint pamflets de publicitat, sobrecarregat tot de cartells d’obres de teatre. Un cop s’ha visitat ja no cal tornar-hi més. (Sobretot perquè les obres de teatre que m’agradaria veure no estan en cartellera).

Tornada a Nou Brunswick

Un cop passat Broadway arribo altre cop al Madison Square Garden i Penn Station, i com que ja estic cansat de caminar tot el dia, agafo de nou el tren cap a Nou Brunswick, i ja seguiré amb la resta de ciutat el proper dia.

Quasi tot és aprop a Manhattan. De l’Empire States es pot arribar amb quatre passes a l’edifici Chrysler, a la Biblioteca Pública de nova Iork (on hi ha la primera aparició d’éssers hectoplasmàtics a Ghostbusters), a Grand Central Station, al Rockefeller Center, i Central Park.

L’estació de Grand Central

Grand Central és una de les dues grans estacions al mig de Manhattan, i és un altre dels palaus nou-clàssics/art decó que hi ha a l’illa. Tot i ser més petita del que sembla per les pel·lícules, és força impressionant el seu interior, el distribuïdor central, i les galeries comercials que hi ha dins l’edifici. A la volta de l’edifici es pot veure dibuixades les constel·lacions del firmament. És una pena que en un dels miradors interns de l’edifici estigui ocupat per una botiga d’Apple.

Les Nacions Unides

L’edifici de les nacions unides es troba a quatre carrers de Grand Central, a la vora del riu “East River”. Es pot visitar però hi ha molta cua per entrar, i cada 5 minuts arriba un autocar a descarregar coreans (només hi ha coreans volent visitar l’edifici. Coreans, i jo…). faig fotos al voltant, així com a una escultura de Sant Jordi matant el drac que hi ha dins el recinte, i marxo cap al centre de l’illa de nou.

El Rockefeller Center

El Rockefeller Center és un altre dels grans gratacels construïts per un magnat de l’època. Hi ha un petit passatge ple de botigues que condueix davant l’edifici i a una plaça dedicada al propietari, amb una pista de gel, escultures, i més parafernàlia liberal-objectivista. Aquesta plaça és un altre exemple que a les pel·lícules tot es veu molt més gran. La plaça està rodejada per les banderes de totes les nacions sobiranes (reconegudes pels USA). I encapçalant el mirador de la plaça hi ha els 10 manaments a l’objectivisme segons Rockefeller.

Viatge en Tren

Agafo el tren a l’estació de Nou Brunswick per arribar a Pennsilvania Station a Nova Iork. El viatge dura 50 minuts i aprofito per fer fotos. L’entrada per tren a la ciutat és tal com un s’imaginaria després de llegir la novela d’Ayn Rand “La rebel·lió d’Atlas”, que succeeix en una empresa ferroviària amb estació central a NY (de fet, podria equiparar-se amb la real NJ-Transit amb estació central Penn Station).

La Ciutat de Nova Iork [Part 1]

Per fi, una ciutat amb gent caminant pels carrers, on hi ha botigues a tot arreu, on es pot anar d’una punta a l’altra a peu veient tot el paisatge urbà. A diferència de la resta de ciutats i pobles de la zona, que son un parell de carrers comercials de baixa estofa (downtown) i la resta barris residencials amb un “centre comercial” per anar en cotxe, la ciutat de Nova Iork és més europea i la gent fa vida dins. Tots els cotxes que veig pels carrers de la illa de Manhattan son taxis, així que suposo que aquí ningú va en cotxe particular. Hi ha metro per anar a tot arreu, i al ser la ciutat plana no costa gaire anar d’una punta a l’altra caminant.

Empire State Building

“Welcome to Rapture!”. La majoria d’edificis emblemàtics de Manhattan daten dels anys 30-40-50, i tots son d’estil Art Decó, completament guarnits de motius socio-polítics enaltint el liberalisme, l’objectivisme, el laissez-faire i el “self-made man”. És totalment l’exemple idèntic però de signe contrari als edificis estalinistes amb motius socialistes que es poden trobar al centre de Moscou. Però en comptes de l’estat aquí son els grans empresaris de l’època que erigeixen grans gratacels per a les seves empreses, pagats pel seu “propi suor i esforç”. A les parets es troben plaques i inscripcions explicant la filosofia de cada empresari i la seva visió del nou ordre on declaren que “mai permetran que ningú visqui a expenses seves, així com mai viuran a expenses de ningú altre”.  En el pròxim post ja mostraré la foto a placa de Rockefeller, on aquest detalla els seus “10 manaments del liberalisme”. Veient l’Empire States Building així com els edificis que el rodegen, està clar d’on estan copiats inspirats tots els escenaris del videojoc “Bioshock”.

Observation Deck

Per 23 dollars es pot pujar dalt de l’Empire States Building, i si no es vol fer dos cops cua és possible de fer els darrers 6 pisos a peu, per l’escala de servei. Des de l’observatori es pot veure l’illa de Manhattan, els barris de Queens, Hoboken, Nova Jersey i Long Island. Com que el dia no és del tot clar, la visibilitat no és tanta com per veure Harlem i el Bronx amb claretat.

Nota: observant l’antena de dalt l’edifici no he vist les planxes de material dàlek.

• William Shatner anunciant un buscador d’hotels: http://www.youtube.com/watch?v=O92ZbSAftuI
• Charlie Sheen anunciant televisió per satèlit: http://www.youtube.com/watch?v=giau8G2rrYE

Spring Break, i la mare que el va parir

Ara mateix és l’Spring Break, i aqui al campus no hi ha ni autobusos per arribar a la civilització, cosa que ha frustrat el meu intent d’anar a Nova Iork (l’estació està a 2 hores a peu). Sort que ahir vaig poder fer aprovisionament de menjar, ja que al student center no hi ha cap restaurant ni botigues obertes.

Tampoc hi ha ningú al campus, ni als apartaments d’estudiants. Sembla ser que tothom ha desaparegut, inclosos els meus companys de pis.  Faria una festa, però no hi ha ningú a qui convidar, ja que directament NO HI HA NINGÚ MÉS AQUÍ A LA VORA.

Potser després intento arribar a la civilització…

Com ja vaig explicar, al campus hi ha una “cantina” amb un Burguer King, un mexicà, un xinès i un pseudo-italià. Per poc preu tens menjar escombraria, però això no és prou si vols estalviar de veritat. És per això que aquí existeix el terme “free-food”, que consisteix en que algú fa una xerrada, presentació, o el que sigui, on hi ha menjar per els assistents. Al meu despatx és dinàmica habitual anar a totes i cadascuna d’elles, per tal d’esmorzar magdalenes o dinar pizza de franc. Avui mateix tocava “reunió de Grad Students”, que vindria a ser una reunió organitzada per la delegació d’estudiants  de doctorat per tal de “relacionar-nos entre tots”. Total, pizza de franc, i de nou al laboratori bunkeritzat.

Imatges variades

Aquí un assortiment d’imatges rellevants: Berenar de mitjanit (Pa Bimbo amb Nutella), esmorzar de franc al CORE-bldg, Conan O’Brian enfotent-se de Justin Biever. (Per alguna raó wordpress ha volgut girar alguns thumbnails -90 graus…)

Televisió i Cable

A Rutgers la televisió per cable arriba a tot arreu, i a tota habitació. És per això que m’he comprat una tele al Best Buy (una mena de mediamarkt on els dependents son com una mena de “geeks” amargats de la vida), i ara em puc mirar cada vespre el programa de Conan O’Brian, i pel·lícules de les bones els caps de setmana.

Conan O’Brian vindria ser l’equivalent a Andreu Buenafuente, al TBS (very funny). El mateix estil, mateixos gestos, mateix estil de bromes, però menys d’una hora cada programa, cosa que fa el programa més suportable. Cal remarcar que abans de fer TV shows va escriure el capítol de “Marge vs. the Monorail” a The Simpsons (Ricken, ya sabes a quien agradecer lo de “Monorail! D’oh!”). Al mateix canal TBS es passen el vespre posant capítols d’American Dad, Family Guy, The Simpsons, Big Bang Theory, Seinfield, The Office (USA), … és l’equivalent a Neox. Tampoc es molesten a que els capítols estiguin en ordre.  Pels matins posen películes de l’estil “Wedding Crashers”, “Clerks”, etc…

Per altra banda, a Rutgers PopcornTV, durant tot el cap de setmana (divendres nit a dilluns a la matinada) posen pel·lícules non-stop. L’altre dia van fer marató de John Belushi, posant d’entre altres National Lampoons Animal House (una de les meves pel·lícules preferides), i The Blues Brothers. Amb aquest canal, el TBS, AdultSwim i Cartoon Network, vaig servit pel que fa a TV.

Another Donut

El primer dia que vaig arribar vaig anar a un dunkin’donuts del downtown i vaig demanar un parell de donuts, i me’ls van servir SENSE encenalls. L’altre dia vaig tornar, i tot i que no sabia com es deien “encenalls” en anglès vaig recordar un moment del darrer episodi de la 1a temporada de MLP on Spike diu “PonyJoe, another donut. Extra sprinkles!”. Vaig provar, i efectívament em van servir els donuts amb encenalls! Yay!

La tercera imatge son samarretes de Derpy que m’han arribat fa res. Em van arribar en una capsa gegant (aquest país està obsessionat amb enviar les coses dins de capses gegants), plena de marxandatge promocional de regal del web que fa les samarretes (WeLoveFine), tant que els del laboratori es van estar mitja hora rient.

En aquest país, el diumenge en que es celebra la superbowl, tot s’atura. Pels carrers de New Brunswick no hi ha ni una ànima. Ni tan sols els hispans, que son els que més poblen els carrers del “downtown”.

Aquesta mena de partits s’han d’anar a veure a locals de l’estil Applebees, Buffalo Wild Wings, etc… Bàsicament el futbol americà consisteix en gent llançant-se la pilota i “guanyant terreny” a l’altre equip per fer arribar la pilota a la línia de meta. Si la pilota és interceptada o no aconsegueixen avençar en 4 intents, l’altre equip obté la possessió i es posa a atacar.

La gent al bar està pendent del joc només al principi. A la que ha passat una estona deixa de para atenció i es dedica a menjar. Només fan una pausa per a veure els espectacles inicials i de l’intermedi. Al començar el joc, es canta l’himne americà tot solemnement, i a la mitja part surten artistes fent show. Aquest cop Madonna ha sortit a cantar amb altres artistes, presentant una nova cançó, i després l’ha seguit un niu d’anuncis fets expressament per a ser emesos en aquest intermedi.

Despatx / Laboratori

Unes quantes fotos del laboratori on em toca treballar, i del campus Busch:

Després del follon del pis, i de voltar pels carrers, ja tinc habitació als dormitoris per a estudiants graduats. Yeah! M’han fet lloc als apartaments per a grad. students que hi ha dins el campus. Tinc que compartir apartament amb dos xinesos i un americà, però com que quasi sempre està tothom fora o a les habitacions, quasi no els veig.

L’habitació és prou gran i ja ve amoblada, així que duent tota la roba, mantes, etc… només cal comprar una TV.

Ens trobem amb en David Carrera a Nova Iork, company de la UPC que està en aquests moments a Watson (IBM), per anar a veure un partit de bàsquet: Lakers vs. Knicks.

Descobreixo que segons com, el bàsquet és més interessant que el futbol en varis aspectes. Bàsicament hi ha més acció i moviment, i per tant més ocasions per “jugar bonic”. També sembla haver més tàctica que simple habilitat. I donat que les jugades son molt més ràpides dona temps a capgirar un partit en moltes més ocasions.

Se’ns asseu al costat una asiàtica que només començar el partit ja duu 3 whiskys  a sobre. Durant la primera i segona part està totalment eufòrica, i a la tercera ja li ha entrat el bajón i a zombie perduda. Com a detall, descobrim que no duu roba interior. Al partit també trobem celebrities com ara Spike Lee, Ben Stiller i The Rock.

Aquestes fotos son fetes per en David Carrera

Tornem vora la una de la matinada a New Brunswick, i està nevant. Al ser divendres ens trobem un munt de cries borratxes pel carrer de les fraternitats, buscant festes (de fet, dins les cases de les fraternitats es veu que hi ha ambient, però només es nota si t’apropes. Tenen molt en compte no molestar els veïns per a que no s’avisi a la policia). El més sorprenent és que les teenagers van quasi sense roba (alguna d’elles sense sostenidors ni tan sols), a la 1 de la matinada, a temperatura sota zero, nevant.

Moar coses el proper dia, al proper post…!

Vaig a l’apartament del xinès, i acordem el pagament del mes de febrer i del diposit. I com que el pis està buit vaig a comprar mobles a l’Ikea. L’autopista és la que entra a Nova Jersey, la de la intro dels Soprano.

La mateixa nit tinc muntats el llit i les taules. Així que se suposa que ja puc entrar a viure…

Després de pocs dies d’estar al pis, el landlord em diu que “no puc estar” ja que el meu status i sou no son adients per estar al pis. Resulta que el xinès me l’estava sots-arrendant, i no tenia “permís” per tenir un ocupant amb el meu estatus de visitant. M’ofereixen alternatives i follons per a que algun conegut signi un contracte d’un any per a arrendar-me el pis durant 6 mesos, i després que aquest s’apanyi, o fins i tot de viure d’il·legal al pis, d’amagat del landlord.

Els envio a fer punyetes, i avuí dissabte 4 aconsegueixo que el xinès em retorni els diners del pis i del diposit. Els mobles els venc a una parella de xinesos per poc preu, i desallotjo el pis d’immediat. AL final perdo ~$150 amb la venda dels mobles, però que és la meitat d’una setmana de lloguer (que no he hagut de pagar). Així que ara m’estic a l’hotel de la universitat, a l’espera que em diguin alguna cosa de l’oficina d’habitatge del campus, per compartir habitació als “dorms” per a grad students.

Aniré posant més coses els propers dies, a veure si finalment trobo un lloc per viure com Déu mana.

La primera setmana ha consistit bàsicament en començar a buscar lloc on viure, aconseguir un número de telèfon, i un compte bancari. A part d’això, aquí a Nou Brunswick, ciutat on es concentren els 4 campus de Rutgers, tot és molt American Way, un carrer principal amb totes les botigues, una cruïlla principal on estan els bancs, una avinguda que surt de la ciutat per anar al veïnat de Highland Park i per l’altra banda als suburbis de NB, una estació de tren elevada, i llavors a cada cantó de la ciutat un campus de Rutgers (Cook/Douglas, College Avenue, Busch, Livingston).

Hi ha línies d’autobús que recorren tots els campus i connecten tot amb el centre, i que passen cada 5 minuts (tret dels caps de setmana que son cada 30 minuts). Son de franc, i van molt ràpid, així que quasi em plantejo de no agafar cotxe tret dels caps de setmana.

El campus de Busch, on està el CORE building (computer sciences), es un típic campus de pel·lícula ianqui, amb estadi, centre d’estudiants amb cantina i centre comercial. I dins hi ha menjadors amb Burger King, restaurant xinès, restaurant mexicà “Moe”, pizzeria italiana, cookies a $1, etc…  (n s’assembla res al polimenú). També hi ha un menjador “self-service” estil poli, on el menjar és bo i hi ha 2 talls de pizza per $3. La resta del menjar ja puja a $5-$6…

Finalment, el despatx de treball m’ha recordat molt a revistes. És un lloc amb pinta freak, amb mobiliari cutre, amb PCs no tant cutres, ple de material per tot arreu… A mi m’han donat l’únic PC que hi ha lliure, un d’antic i atrotinat, però tant fa, acostumat a fer coses amb Walesa-PC, Revistes-PC, i altres PCs del pla tic FIB 2006. Hi som 6 persones, on 3 son xinesos, un portugès, i dos catalans.

Per no deixar-ho tot de cop, aniré donant detalls del campus i del despatx poc a poc, així com de la gent que l’habita.

Contractant coses

Els únics que tenen una tarifa plana de dades de prepagament mensual mitjanament decent son els de T-Mobile. Resulta que la dependenta també parla espanyol americà. I després vaig a Wells Fargo a obrir un compte corrent, i el dependent del banc també parla espanyol americà. Tothom parla espanyol americà aquí! Ja tinc tarja bancaria i no he d’anar amb diners en efectiu a sobre.

Quedo per veure pisos i busco habitacions per compartir, i al final quedo amb un xinès que em traspassa el lloguer del seu pis, i li negocio el preu. Al final he pactat el mínim establert, a veure per on me la clava el “karma” ara… El pis està bé, el doble de gran del que necessito, casi casi. Pagaré electricitat i gas, i l’aigua i calefacció van incloses. Divendres 27 vaig a signar papers i a pagar.

Mostra un mapa més gran

Viatge en Avió, Arribada i Viatge en Tren

Viatjo en avió amb American Airlines, i el vol es fa molt avorrit. Em dona temps a llegir-me una quarta part d’El Quixot (for real). Intento agafar un La Vanguardia que hi ha a l’entrada de l’avió i un hostesso em fot un crit de ca l’ample, ja que estan reservats només per a primera classe. El dinar està insospitadament bo per ser menjar d’avions. Tothom es demana carn de vedella i jo pasta. He encertat.

Arribant a l’Aeroport JFK, he agafat una serie de trens per poder arribar a Edison, on m’espera la gent d’aquí per recollir-me (Íñigo). El primer, l’AirBus, que interconnecta totes les estacions de l’aeroport i l’estació terminal (Jamaica NY). Acaba de nevar i tot Long Island està blanc. A Romà li encantaria aquest paisatge urbà tant “the wire”.

I d’aquí agafo el tren de NJ-Transit, que passa per Jersey City, Newark i Edison, fins a Trenton. El revisor és el típic senyor gran, molt gras amb una panxa enorme, vestit de revisor de tren del segle XIX, amb barba de ferradura blanca. La estampa clàssica. I davant se m’asseu un home negre, parlant per telefon amb la xicota (i crec que trencant o algo), que parlava en anglès exactament igual com ho faria Samoano (el de PutosChistes).

University Inn

M’estaré uns dies al hotel de la uni mentre busco pis, ja que és el lloc més barat. La recepcionista és una noia que li té una tirada a Rosario Dawson, però més negra de pell, i que parla espanyol d’Amèrica. No tinc fotos d’ella

Estic reventat i el dia ha tingut 30 hores, així que me’n vaig a dormir a les 21h, hora local.