Maius Central
• • • • •

Un any després, dues Ricken-BBQs seguides. La primera en motiu de l’estiu, i la segona en motiu de l’aniversari de Ricken. Carn a la brasa, botifarres, snacks amb la forma de hello-kitty i pandilla drakis.

Cal destacar la presencia del nou veïnat del Ricken, amb un avi que amenaça de trucar a la policia en nom d’altres veïns, i d’un detectiu paquistanés que ens observava desde la seva finestra amb persiana.

Aquí, unes quantes fotos preses amb la instant-fuji de Mike:

En acabat, partides a l’UNO amb les normes del Will (es pot tirar el que sigui, quan sigui, no importa res més).

Diumenge 25, addendum

El vol cap a Philadelphia es retrassa 2 hores per mal temps, i perdo el vol cap a Barcelona. La companyia US Airways es nega a pagar-me un hotel i el sopar, i diuen que com és culpa del temps ells es renten les mans.

Dilluns 26, dia 5

Ja que estic atrapat un dia a Filadèlfia, aprofito per a visitar la ciutat. Detalls de Filadèlfia:

• Es pot veure el saló de la Independència i la campana de la Llibertat (i tot de coses relacionades amb la revolució americana).
• Tret dels edificis històrics, és una ciutat molt americànament normal. No hi ha molt a veure.

Dimarts 27, dia 6

Ja he arribat a casa…

Coses de ser català

Baixo al bar de l’hotel i em demano un cafè un una cookie. Un cop em dona la cambrera el cafè i la cookie, al treure els diners em diu que no, que “ja està ot fet”. Suposo que cal pagar després o que em passarà la factura, i vaig a una taula a prendre’m el cafè i la galeta.

Al acaba, vaig a la barra a pagar i em pregunten:
- Vols pagar?
- Mmmm… si?
- I com és que vols pagar?
- … … m’he pres un cafè i una cookie, i no ho he pagat.
- I dius que ho vols pagar?
- … suposo. M’he pres unes coses i bé he de pagar-les, no?
- Però no ho has de pagar!
- ¿?¿?¿? I això?
- La primera vegada és de franc. Ja pagaràs la propera vegada!
- Ah! Així que aquest cop tot és de franc, llavors. Puc marxar així, entenc.
- Si. Tu ets feliç?
- Si, soc feliç!
- Doncs ja està!

Catalanitat numero 1: No som garrepes, sinó justos en tots els pagaments.
Catalanitat numero 2: …hi haurà una segona vegada?

Diumenge 25, dia 4

Avui és dia de tornada a Barcelona. Preparo l’equipatge centrant-me en que l’ampolla promocional de Coca-Cola que hi ha dins no es trenqui, s’obri, o li passi res (Putes restriccions de seguretat per a l’equipatge de mà…).

A veure quines noves aventures passo en els security checks aquest cop…

Dissabte 24, dia 3

Avuí, que ja s’ha acabat el congrés, és dia de visites per Atlanta (Tot i que plou i està tot molt tapat). Marxo primer a la casa de la Coca-Cola:

Detalls de la casa de la Coca-Cola:

• Et posen tots els vídeos i spots de Coca-Cola més importants.
• Pots tastar de gratis els productes Coca-Cola del mon.
• Et pots fer una foto amb l’ós de la Coca-Cola (o d’un home disfressat de Ós de la Coca-Cola).
• La tenda de merchanidising és quasi tan gran com el museu.

Per dinar recorro el downtown i tot és del mateix pal. Finalment trio un lloc perque al apropar-me a la porta sento que dins està sonant Rick Astley “Never Gonna Give You Up”.  Després de dies menjant només plats de carn, la Caesar Salad entra sola.

Vaig a recórrer Atlanta, tot i estar plovent a tope. Hi ha varis centres comercials a la zona amb una mica de vida:

Detalls del Peachtree Center (Mall):

• Quan arribo està tot el centre ocupat per una convenció de dones negres americanes.
• És com un Mall però aigualit. No és tan gran com semblava. HI ha quatre botigues típiques de centre comercial ianqui.

Detalls del Underground:

• És un centre comercial sota terra, que té la pinta de old town del sud d’estats units.  Molt del pal “Siren’s Alley” de Bioshock 2.
• Hi ha un Burger King que serveix Coca-cola i no Pepsi.

Dijous 22, Dia 1

Dia de congrés, moltes sessions concurrents i masses poques presentacions per sessió (i per tant també molt poca gent per cada sessió).

A l’esmorzar tasto un nou cafè d’Starbucks hipercalòric i hiperglucós. Si t’apropes 5 metres a la tassa et pots tornar diabètic.

Després de dinar marxo a donar una volta a peu per Atlanta. Detalls:
- La gent no passeja pels carrers. Tothom va en cotxe.
- Això fa que no hi hagi botigues tret del pròpi centre de la ciutat (plaça de l’ajuntament i voltants).
- És tan extrany el paesejar pels carrers que no és estrany saludar-se quan et creues amb un altre vianant.
- Al centre de la ciutat hi ha la Georgia State i la Georgia Tech. Al voltant dels edificis és plè de restaurants, bars, botigues vàries, … gran diferència amb el Campus Nord.
- Al carrer hi ha estudiants demanant diners per a finançar les gamberrades de la seva fraternitat.

Divendres 23, Dia 2

Dia de workshops. Presento la feina en el moment de màxima afluència (10 persones), i per cada presentació marxa una persona. A la darrera presentació estem el speaker, el session chair i jo sols. En acabat ens anem de birres.

Sopo al Hard Rock cafè, que és lo més barat de la ciutat per a sopar.