Maius Central
• • • • •

He muntat un àlbum de Picassa per a les fotos del viatge. Properament pujaré els quatre vídeos a Google Videos o algo…

Fotos del Viatge a Europa 2008

Fotos destacades:

	-”…Fotos de archivo demuestran que Carmona pertenece al Partido Comunista…” -”Ya sabia yo que esta foto nos traeria problemas”
	“Señor Rivers, es la primerra vez que se permite a un cantante amerricana cantar rock en Alemania del Este”

———————————-
Informació Post-Viatge
———————————-

Durant varis dies, durant l’estada a Rússia, cada cop que posàvem la televisió només hi havia un tema a tractar: L’atac de Geòrgia sobre ciutadans russos.

Gràcies a que des de l’hotel teníem accés a la “BBC World” i a un canal rus en anglès “Rusia Today”, podíem veure les notícies del conflicte amb Geòrgia que havia començat durant el viatge. D’aquí tothom pot suposar que les notícies russes no expliquen les noticies de la mateixa manera que ho faria una europea o americana.

Report del Conflicte segons la “BBC World” i les cadenes d’aquí (temps sense veure TV3!):

• Rússia ha envaït Geòrgia.
• Rússia ha bombardejat l’Ossètia del Sud.
• Rússia pretén arribar a Tblisi per controlar el gasoducte intercontinental.
• Mentre que tothom al món demana a Rússia que aturi l’atac, Rússia segueix destruint ciutats.
• Apareix el President de Geòrgia demanant ajut a la NATO i a Europa per defensar el país.
• Milers de refugiats fugen dels russos cap al sud.

Report del Conflicte segons “Rusia Today”:

• Primerament Geòrgia ha trepitjat la Zona Desmilitaritzada (Ossètia del Sud) atacant una ciutat de ètnia russa.
• Geòrgia ha bombardejat i atacat a la població civil de la ciutat situada a la Zona.
• Rússia ha respost envaint la Zona Desmilitaritzada expulsant als georgians.
• Tot occident la iniciat una campanya mediàtica amb mentides per perjudicar a Rússia.
• Milers de refugiats fugen dels georgiants cap al nord.

Donat que la versió occidental sempre la tenim present desde casa, i tothom dona per suposat que els russos son sempre els dolents, anem a veure els detalls i proves que Rússia ofereix per defensar-se dels atacs mediàtics.

“Russia Today” Cross-Examination:

• “Rússia ha envaït Geòrgia.” HOLD IT! Mihail Gorvachov apareix a la CNN denunciant que Geòrgia ha iniciat un atac contra la ciutat d’ètnia russa de ossètia del sud.
• “Rússia ha bombardejat l’Ossètia del Sud (Imatges de ciutats de Geòrgia destruides).” TAKE THAT! Apareixen proves que les ciutats que apareixen als TNs occidentals són totes de la mateixa ciutat bombardejada per Geòrgia.
• “Rússia pretén arribar a Tblisi per controlar el gasoducte intercontinental.” HOLD IT! L’alt commandament de Rússia diu que no ha tret en cap moment les tropes de la Zona Desmilitaritzada.
•  ”Mentre que tothom al món demana a Rússia que aturi l’atac, Rússia segueix destruint ciutats” HOLD IT! L’ex-canceller Gerald Schroeder anuncia a la premsa que Geòrgia va iniciar l’atac.
• “Apareix el President de Geòrgia demanant ajut a la NATO i a Europa per defensar el país.” HOLD IT! Geòrgia controla l’únic gasoducte no rus que va a Europa. “El President apareix amb la bandera de la Unió Europea al costat de la de Geòrgia, darrere seu.” OBJECTION! Teoria russa a tot el conflicte: Tot és un muntatge mediàtic per a que la zona del gasoducte pertanyi a Europa i els EUA aconsegueixin recolzament per a la seva política de dretes. Donat que els EUA volen promoure la política de dretes, de cara a les eleccions de setembre necessiten que guanyin els republicans de McCain. Per altra banda, Europa es vol significar a la zona (la més a l’est d’Europa) controlant el gasoducte. Geòrgia guanya amb tot això el domini a Ossètia expulsant els ciutadans russos , més important, l’accés a la Unió Europea (de fet, als missatges presidencials la bandera ja hi és al lloc on hi és als països de la Unió). Qui millor que Rússia, que sempre és la dolenta de la película, per a posar com a culpable de tot i realitzar el muntatge? (Una mica rotllo la película de “La cortina de fum” [Dustin Hoffman, Robert DeNiro, ...])

Donades les versions d’uns i altres, mentre que tenim per suposat que els russos són els dolents, i veient que els russos es defensen dient que són victimes d’una guerra mediàtica, que cadascun tregui les conclusions que cregui oportunes, i decideixi a qui es creu més. Potser fins i tot no hi ha guerra i tot és mentida!

——————————–
Dia 20 – Retorn a Barcelona
——————————–

Finalment tornem amb avió directes a Barcelona, i tot haver pagat el suplement de “classe turista no-baix-cost”, no ens donen esmorzar a l’avió i els passatgers russos, que no saben que a Espanya la gent és de “tocar els collons per norma”, s’enfaden i s’amotinen. Passem gana. I finalment ja estem a casa, cansats, amb la bugada per fer, i amb la nevera buida.

Me’n vaig al despatx, a veure si hi ha algú que vulgui fer un Starcraft.

—————————-
Dia 19 – Lenin i la mare que el va parir….
—————————-

Ens proposem finalment veure la tomba de Lenin, però ens trobem una cua de hora i pico. a això que es posa a ploure a tope, i tothom de la cua treu paraigües, menys nosaltres. Decidim marxar a dinar i tornar havent dinat (sobre la 1), però quan arribem ja han tancat la parada! Ens quedem sense veure la mòmia.

Així doncs que decidim anar a circular per Arbat a veure si veiem d’una vegada el mercadillo, però res de res. Ens quedem sense poder comprar gorres soviètiques (ho sento Xavito, quan torni a Berlín te la porto que allà si que tenien!)

Finalment, visitem la part nord de la ciutat i el museu d’història contemporània, on s’explica la història de Rússia en el segle XX i XXI (al museu d’història de l’estat s’explica fins al segle XIX, i per veure la revolució i els Soviets cal anar fins al museu nou).

Detalls del Museu Contemporani:

• Com tots els museus de París, Berlín, Praga i Moscou, amb el carnet d’estudiant ens surt l’entrada a menys de meitat de preu.
• Tot el museu està en rus, i hem d’entendre les coses pel context. per tenir una visita en anglès cal avisar amb temps (cosa que evidentment no vam fer).
• A l’entrada hi ha molt de patriotisme envers Putin i Medvedev. In Motherland Rusia everywhere is in the president.
• Al museu hi ha una menció “important”, i ja era hora, a la guerra civil espanyola i l’ajut roig. Als altres museus d’història feien com si no existís aquest fet, o encara pitjor, deien que van ajudar molt a la República.

————————————-
Per un grapat de Rubles
————————————-

Des de l’hotel contractem un taxi que ens cobrarà 2500 rubles per dur-nos a l’aeroport. Després de fer comptes ens adonem que ens falten 8 rubles comptant calderilla acumulada! Anem buscant per terra i pels carrers monedes soltes a veure si fem els 8 rubles. Finalment intentem canviar 50 cèntims d’euro en una caixa de canvi, però com a mínim cal canviar 5 euros (172 rubles). Quin remei, canviem 5 euros a rubles, i ara tinc alguns bitllets russos de record (equivalents a menys de 4′50 euros).

Ens dirigim a l’aeroport amb una conclusió. Rússia abans molava, ara ja no.

————————
Dia 18 – Kremlin i Sant Basili
————————

Avui toca visitar el Kremlin, que ve a ser el centre polític de Moscou. Val la pena tenir el carnet d’estudiant donat que mentre que l’entrada normal costa uns 600 rub (20 euros), l’entrada d’estudiant costa 120 (4 euros). Dins es pot veure l’arsenal del Kremlin (que en realitat és un museu de la noblesa amb carruatges, joies i coberteria), es poden veure les catedrals del Kremlin, que són 4 ermites/catedrals ortodoxes prou significatives, i es pot veure per fora el palau de la presidència, el palau del govern, la campana dels tsars i el canó del tsar.

Detalls del Kremlin:

• Cal fer algo de cua però no molta. Per estar fresc cal entrar despresa a l’arsenal o a les ermites.
• Dins les catedrals hi ha corals de monjos que canten per una almoina.
• Tot i no haver transit dins el recinte s’ha d’anar per les voreres. Sinó els guàrdies s’emprenyen, i molt.

Després visitem la catedral de Sant Basili. És la que es veu al final de la Plaça Roja (la gent acostuma a confondre el Kremlin amb la catedral. El Kremlin és el que hi ha emmurallat al costat. Lo gran!)

Detalls de Sant Basili:

• La catedral sembla de joguina. Es veu molt gran i quan t’apropes és una cosa petita….
• Cal comprar l’entrada dins mateix, i no a la taquilla de la porta (la taquilla de fora sembla ser una mena d’enganya-turistes) .
• La “Catedral” ve a ser una mena de conjunt de cambres petites amb un altar cadascuna, connectades per passadissos estrets o escales (varis pisos), i cada sala té motius o retaules diferents.
• Es veu molt despresa, la catedral.

——————————-
Carrer Arbat i Gorki Park
——————————-

Ens anem a passejar altre cop pel carrer Arbat a veure si hi ha mercadillo. Hem arribat a la conclusió que el que Ziri va veure era un mercadillo que esta determinats dies de la setmana. Tot i així no trobem res, i enlloc venen souvenirs del pal soviets/freaks.

Detalls de Moscou Ciutat:

• Recorrem part de l’anell interior de la ciutat. Es tracta d’una ciutat que no té gaire res sino que edificis grisos i cotxes.
• Com a detall, està inundada de franquícies de menjar ràpid americanes.
• Cal pagar per entrar al Gorki Park (o Park Cultury). Carmona s’indigna i acabem rodejant-lo per fora.
• Passejem per l’avinguda Lenin i l’avinguda Gagarin.

—————————————————————-

Respostes a Mr. Blonde sobre Berlín i Praga:

• Quan tornem a Berlin hi anem tots plegats, i veiem tot el frikerio de la guerra freda i ens fotem de birres a tope! Val a dir que les birres allà estan a preu normal, no com a París….. Tinc pendentes varies compres concretes encara allà!
• Praga tot i esta molt bé, val a dir que és un país on la gent és “molt espavilada”en questió de diners, i per això que per els serveis bàsics et cobren. Aneu amb força calderilla si no sou d’aguantar gaire el pipí.
• Sobre el pont Frondy, podriem dir que a més de dir-se Pont Carles i tenir estatues de Carles IV, és molt “Frondós”.
• I no tenim fotos dels Falsos Vizcarres! Pero prometem que hi eren, al igual que al carrer Arbat de Moscou. El Mister Bean de Vizcarra triomfa arreu del món!
• Els Soviet Starbucks, al igual que els MakAoHa^Ac, són com els de tot arreu pero de MALA QUALITAT. On es nota que tot i pagar el preu standard no saps ben bé què estàs menjant. Això si, tots aquests llocs tenen les marquesines amb lletres ciríliques tal que es llegeix tal com es pronuncien els noms originals. Recomanació, si podeu triar entre el McDonalds i els Rostis (filial Soviet del KFC) aneu al Rostis [logo d'un pollastre], que es pot garantir sempre que s’està menjant pollastre (al McDonalds no s’arriba a distingir si el pollastre al McChicken és polllastre!).